dimarts, 22 de febrer de 2011

Recordant el 4 de febrer de 2011

Dia memorable. Vam convidar els artistes Carles Hac Mor i Ester Xargay:
 
Guió de ruptura epistemològica: escriptura automàtica desautomatitzada. Indisciplina, caos i dissolució de gèneres. Mètrica i desmètrica. Narració i contranarració. L'antipoesia com a teràpia alliberadora de les repressions líriques. Qüestionament radical de la poesia del jo mitjançant els farbalans del tutú del tu oposat al jo-jo. La transcendència intranscendent de la transparència opaca en l'escriptura paraparèmica. La necessitat de no dir res. Els traus no volen els botons. La petjada de la guineu no es veu. La literatura és un perill per a la literatura. Tot s'hi val si val. L'èpica del fracàs contra la misèria oculta de la moral de l'èxit. Com arribar a l'estil que no pot existir si no és estilitzant les frases, versos o antiversos per mà de l'estètica de la poca-solta. O bé tot el contrari de tot plegat.
Ens van proposar endinsar-nos en el joc del cadàver exquisit i aquí teniu el resultat amb algunes absències presents que s'han esvaït pel camí del llenguatge i han des- o-aparegut:


Un dos tres ai ai
    Que jo no
que no
        ho
            ho
                ho
sabies
    o què? coi!

Què coi?
Cofoi...  oi...
    o/i
    i/o

Tot plegat l'essència identitària està creada en la profunnditat de la antimatèria, les formes no creades però que volen arribar a ser.
A ser són dues paraules que m'han dit i que no m'han suggerit res de res De res, nada pronto vacío y libertad absoluta. Negro. Dormir
Llençols de color blau.ualb roloc roloc,
ed ed ed
sonlleç roloc, roloc roloc,
ROL
OC.
roc oc o rock and roll que no vol dir pas que vol cap rol, sinó que vol ésser roca, és a dir, "éssera" pedra.
ésser pedra com una boca que camina quieta amb les paraules plenes de pèls.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada